Un petit terratrèmol de 3,8 graus se sent al Maresme i la Selva sense causar danys

EFE
BARCELONA

Un petit terratrèmol de 3,8 graus en l'escala de Richter i amb epicentre al mar s'ha pogut percebre avui a les comarques de la Selva i del Maresme, si bé no ha causat danys, segons l'Institut Geològic de Catalunya.

El sisme s'ha registrat cap a les 12.21 hores del matí amb epicentre a la costa del Maresme, a uns set metres de profunditat.

Segons l'Institut Geològic de Catalunya, el moviment sísmic ha pogut ser percebut a les comarques del Maresme i de la Selva, tot i que no ha originat danys.

Pompeu Fabra i la llengua catalana

Autor: Francesc Barriga i Pérez - Fecha: 01/07/2008

La llengua catalana és un dels grans símbols de Catalunya, el tret diferencial característic de la població i un dels elements bàsics per entendre la història, la societat i l’actualitat del territori.
Els orígens del català cal buscar-los a l’època medieval. Es tracta d’una llengua romànica –com el portuguès, el castellà, el francès o l’italià– derivada del llatí. Si bé oralment es parlava la llengua des del s. X, els primers documents conservats en català són del segle XII: un fragment del Liber Iudiciorum i les anomenades Homílies d’Organyà. Al llarg de l’època medieval, el català ana ocupant un paper cada cop més important on destaquen el camp del vers –cas d’Ausiàs March–, la prosa –obres de Ramon Llull i, posteriorment, la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc de Joanot Martorell– i, sobretot, el llenguatge jurídic i el comercial; durant dècades es parlà català a diversos punts de la Mediterrània.
Després d’un període de forta decadència, sobretot a partir de la victòria de la dinastia Borbònica a la Guerra de Successió del 1714, el català s’anà recuperant al llarg del s. XIX: era la llengua parlada per les classes populars i pel que fa a l’àmbit de la cultura i la literatura fou el moviment de la Renaixença, emmarcat en l’època del Romanticisme, qui farà resorgir la llengua catalana amb exponents com Jacint Verdaguer o Joan Maragall.
Ara bé, el català escrit no estava encara normalitzat. Actualment qui s’encarrega d’actualitzar la llengua i anar-la modificant és l’Institut d’Estudis Catalans però la primera persona que va dur a terme aquesta gran tasca fou Pompeu Fabra.

Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia el 20 de febrer del 1868 i morí a Prada de Conflent el 25 de desembre del 1948 on vivia exiliat des del final de la Guerra Civil el 1939.
Fabra començà estudis d’enginyeria i, a més, estudià el català de forma autodidàctica. Després de la publicació el 1891 de Ensayo de gramática de catalán moderno, junt amb Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va començar una destacada campanya lingüística impulsada per la revista L’Avenç que fou la base dels seus estudis.
Fabra va viure uns anys a Bilbao, cosa que no li va impedir seguir amb la seva dedicació a la filologia catalana.
Enric Prat de la Riba, qui fou president de la Mancomunitat de Catalunya, encarregà a Pompeu Fabra impulsar la normativització del català des de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la qual Fabra en fou membre fundador i president fins 1948, a més de ser president general de l’IEC en diverses etapes.
L’obra de Fabra per tal d’establir l’us correcte de la llengua catalana és majestuosa: el 1912 edità una primera Gramàtica catalana, el 1913 les Normes ortogràfiques, el 1917 el Diccionari ortogràfic i el 1918 s’adopta oficilament la seva gramàtica (actualitzada pòstumament el 1956 per Joan Coromines); el 1932 completà la seva obra amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana conegut popularment com el Fabra i que és l’origen del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC actualitzat periòdicament. A més, el 1924 van aparèixer unes Converses filològiques que són articles curts per tal de resoldre dubtes freqüents sobre el català. L’any 1932 va ser nomenat catedràtic de llengua catalana de la Universitat de Barcelona.
Fabra és la peça fonamental per entendre la normalització de la llengua catalana tal i com la coneixem avui en dia. Quan el 1990 la Generalitat de Catalunya creà la tercera universitat pública de Barcelona li posà Pompeu Fabra en el seu honor.

Pompeu Fabra i la llengua catalana

Autor: Francesc Barriga i Pérez - Fecha: 01/07/2008

La llengua catalana és un dels grans símbols de Catalunya, el tret diferencial característic de la població i un dels elements bàsics per entendre la història, la societat i l’actualitat del territori.
Els orígens del català cal buscar-los a l’època medieval. Es tracta d’una llengua romànica –com el portuguès, el castellà, el francès o l’italià– derivada del llatí. Si bé oralment es parlava la llengua des del s. X, els primers documents conservats en català són del segle XII: un fragment del Liber Iudiciorum i les anomenades Homílies d’Organyà. Al llarg de l’època medieval, el català ana ocupant un paper cada cop més important on destaquen el camp del vers –cas d’Ausiàs March–, la prosa –obres de Ramon Llull i, posteriorment, la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc de Joanot Martorell– i, sobretot, el llenguatge jurídic i el comercial; durant dècades es parlà català a diversos punts de la Mediterrània.
Després d’un període de forta decadència, sobretot a partir de la victòria de la dinastia Borbònica a la Guerra de Successió del 1714, el català s’anà recuperant al llarg del s. XIX: era la llengua parlada per les classes populars i pel que fa a l’àmbit de la cultura i la literatura fou el moviment de la Renaixença, emmarcat en l’època del Romanticisme, qui farà resorgir la llengua catalana amb exponents com Jacint Verdaguer o Joan Maragall.
Ara bé, el català escrit no estava encara normalitzat. Actualment qui s’encarrega d’actualitzar la llengua i anar-la modificant és l’Institut d’Estudis Catalans però la primera persona que va dur a terme aquesta gran tasca fou Pompeu Fabra.

Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia el 20 de febrer del 1868 i morí a Prada de Conflent el 25 de desembre del 1948 on vivia exiliat des del final de la Guerra Civil el 1939.
Fabra començà estudis d’enginyeria i, a més, estudià el català de forma autodidàctica. Després de la publicació el 1891 de Ensayo de gramática de catalán moderno, junt amb Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va començar una destacada campanya lingüística impulsada per la revista L’Avenç que fou la base dels seus estudis.
Fabra va viure uns anys a Bilbao, cosa que no li va impedir seguir amb la seva dedicació a la filologia catalana.
Enric Prat de la Riba, qui fou president de la Mancomunitat de Catalunya, encarregà a Pompeu Fabra impulsar la normativització del català des de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la qual Fabra en fou membre fundador i president fins 1948, a més de ser president general de l’IEC en diverses etapes.
L’obra de Fabra per tal d’establir l’us correcte de la llengua catalana és majestuosa: el 1912 edità una primera Gramàtica catalana, el 1913 les Normes ortogràfiques, el 1917 el Diccionari ortogràfic i el 1918 s’adopta oficilament la seva gramàtica (actualitzada pòstumament el 1956 per Joan Coromines); el 1932 completà la seva obra amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana conegut popularment com el Fabra i que és l’origen del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC actualitzat periòdicament. A més, el 1924 van aparèixer unes Converses filològiques que són articles curts per tal de resoldre dubtes freqüents sobre el català. L’any 1932 va ser nomenat catedràtic de llengua catalana de la Universitat de Barcelona.
Fabra és la peça fonamental per entendre la normalització de la llengua catalana tal i com la coneixem avui en dia. Quan el 1990 la Generalitat de Catalunya creà la tercera universitat pública de Barcelona li posà Pompeu Fabra en el seu honor.

Homenatge a Yolanda Sin St. Cebrià de Vallalta

TROBADA DE CONTACONTES

Dissabte 14 de juny de 2008, al Parc Puigverd de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), se celebra una trobada de contacontes en homenatge a l'excel.lent narradora oral (i millor persona) YOLANDA SIN, que va morir el passat gener.

L'acte, organitzat per l'Associació Cultural Tramendus i possible gràcies al suport de l'ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta, comptarà amb la presència d'alguns dels millors contacontes i narradors del país. Està confirmada la participació de Pepa Llobet, Susana Tornero, Isaac Aguareles, Cristina Contreras, Susagna, Perot, Imma Zapata, Ignasi Potrony, Teresa Saladich, Xavi Demelo, Vivim del Cuentu, Mar Ortega, Noemí Caballer Balust, Delícies, Xavier Gállego i Maria Alcázar. Les actuacions es distribuiran en dues sessions: una de tarda, de 17 a 20 hores, per a totes les edats; i una segona, a partir de les 22 hores, per a públic adult. En ambdós casos, l'entrada és lliure i gratuïta. Aquesta mena de trobades, poc habitual al nostre país, és una extraordinària oportunitat per a acostar-se al món de la narració oral, on es guarda la saviesa adquirida al llarg dels mil·lennis per la humanitat, condensada en els arquetips que ens la transmeten.

No hi ha un pam de net.

Palma. (EFE).- Otros tres empresarios se han sumado hoy a los implicados en la trama de corrupción detectada en el Consorcio de Turismo Joven del Gobern balear durante la pasada legislatura presidida por el popular Jaume Matas y ya son once los acusados. Los arrestados hoy han quedado en libertad con cargos tras prestar declaración.
Los tres principales acusados pasarán mañana a primera hora a disposición judicial, momento en el que se cumplen las 72 horas de su arresto.
El ex gerente del Consorcio Damià Amengual, el ex jefe de Instalaciones y Mantenimiento Juan Francisco Gosálbez, y la esposa de este último, María Auxiliadora Pérez, comparecerán ante el juez a instancias de la Fiscalía Anticorrupción de Baleares acusados de delitos de prevaricación, malversación de fondos públicos, cohecho, falsedad documental y negociaciones prohibidas a funcionarios.
Las ocho de la mañana es la hora prevista para que estos tres detenidos salgan camino de los juzgados de Vía Alemania, según han confirmado fuentes policiales, quienes han reconocido que se trata de un caso "complicado", en el que al menos se han visto implicadas once personas, algunas ex altos cargos del PP.
Entre los seis detenidos iniciales, se encontraba el ex contable del Consorcio Jaume Cerdà; un constructor de las islas llamado Marcos Martínez Pérez, y el dueño de una agencia de viajes cuya identidad no ha trascendido. Todos ellos han quedado ya en libertad con cargos.
Además de estas nueve detenciones, hay otras dos personas imputadas en el caso: la ex consellera insular del PP y antigua miembro de Nuevas Generaciones (NNGG) María Reyes Carbonell; y el ex director general de Juventud y coordinador de NNGG Juan Francisco Gálvez.
Este último se personó esta mañana en la Jefatura, donde se han ido desarrollando los interrogatorios, acompañado de su abogado Bartomeu Vidal -que es también el de su compañero del PP Damià Amengual-, tras ser reclamado para prestar declaración.
Gálvez no tardó ni diez minutos en salir de Jefatura pues optó por acogerse a su derecho de no declarar, al igual que ayer hizo el ex gerente del Consorcio y uno de los principales acusados en esta presunta trama, Damià Amengual, que tendrá que pasar hoy su tercera noche consecutiva en los calabozos.
El presidente de Nuevas Generaciones en Baleares (NNGG), Antoni Fuster, ha condenado los hechos relacionados con la presunta trama destapada en el Consorcio.
Tanto la Fiscalía como la Policía aseguran que la investigación sigue abierta hasta que los detenidos no pasen a disposición judicial, pues han apuntado que toda la investigación y los interrogatorios se están llevando a cabo en función de las declaraciones que se van obteniendo día a día.
La principal acusación se basa en que Gosálbez habría blindado un contrato de alquiler con el Govern en la anterior legislatura -pocos días antes de que se celebrarán las elecciones autonómicas- por un valor de 300.000 euros, en concepto de la mensualidad por arrendar un local al Consorcio de Turismo Joven.
Este local figura como propiedad de una empresa ficticia a nombre del propio Gosálbez y de su esposa y el contrato rubricado implicaba que el Govern, en el caso de prescindir del local, tendría que seguir pagando la mensualidad del alquiler, fijada en 4.500 euros al mes.

Visita al barranc d'Algendar, a Ferreries

De el periodico.cat
Per Montse L. Tolosana

Aquesta és una illa que, malgrat el turisme, no ha perdut part de l'encant. Encara que el seu atractiu més conegut són les platges, Menorca no és només això, sinó també paratges naturals, monuments megalítics, arquitectura tradicional, tot plegat en pocs quilò- metres.
Com que l'illa no té grans desnivells, suggerim la bicicleta com el sistema més divertit i agradable per moure's per tot arreu, encara que també ens podem plantejar l'excursió a peu. Fins i tot si els nens són petits, trobaran rutes de pocs quilòmetres, per camins veïnals, que porten a platges i paratges encantadors.
La nostra proposta ens porta cap al terme de Ferreries, concretament al barranc d'Algendar, on s'han trobat les restes humanes més antigues de Menorca (2200 aC). Aquesta zona verge és d'una bellesa espectacular --va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1998-- i té una longitud del voltant de sis quilòmetres. Desemboca a la magnífica platja de Cala Galdana, al sud de l'illa. L'excursió passa per camins mil.lenaris entre boscos mediterranis, restes d'antigues construccions en roques i vessants, o terrenys cultivats amb tècniques centenàries. Als vessants, connecta amb un tram del camí vell de Maó, conegut popularment com Ses Voltes, un dels llocs més admirables d'aquest recorregut. Al quilòmetre 29,400 de la carretera C-721 hi ha el desviament que condueix al barranc d'Algendar, però no s'amoïnin, en qualsevol Oficina de Turisme en trobaran informació.
Ja que som a Ferreries, no es perdin el Museu del Formatge, a la finca Hort de Sant Patrici. L'horari de visita per al procés d'elaboració és orientatiu, es pot veure de dilluns a dissabte (excepte alguns divendres) des de les 9.00 fins a les 11.00 hores, aproximadament.

Els descomptes a la C-32, a estudi

El Parlament de Catalunya instarà el Govern de la Generalitat a estudiar la possibilitat que els veïns del Maresme tinguin descompte quan passin pels peatges de la C-32 a la comarca. La demanda és fruit d’una proposta de CiU.

Els ajuntaments volen regular l’ús de l’aigua

Els 16 municipis que al juny van participar a la Taula de Sequera organitzada pel Consell Comarcal del Maresme (CCM) ja s’estan movent per implantar una ordenança d’estalvi de l’aigua. La iniciativa, impulsada pel CCM, vol establir criteris comuns per fer front a la gestió de l’aigua quan escassegi. Les localitats interessades són els dos Arenys, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Santa Susanna, Pineda, els dos Premià, Teià, Vilassar de Mar, Canet, Llavaneres, Argentona i Malgrat de Mar. Aquests últims quatre pobles han pogut conèixer in situ amb el Masnou i Sant Cebrià el model d’estalvi de Sant Cugat de Vallès.