de, Miquel Martí Pol
...Fa molt temps que trona
pel cantó de ponent, però el gran xàfec
no arriba mai. Tancaré amb pany i clau
el calaix dels projectes. Tant se val
que em comparteixi amb mi mateix per si
no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta.
TITOSANTPOL Sant Cebrià de Vallalta Escola del Mar
divendres, 29 d’agost del 2008
70 anys
Tempesta, del Llibre de les solituds
de, Miquel Martí Pol
...Fa molt temps que trona
pel cantó de ponent, però el gran xàfec
no arriba mai. Tancaré amb pany i clau
el calaix dels projectes. Tant se val
que em comparteixi amb mi mateix per si
no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta.
de, Miquel Martí Pol
...Fa molt temps que trona
pel cantó de ponent, però el gran xàfec
no arriba mai. Tancaré amb pany i clau
el calaix dels projectes. Tant se val
que em comparteixi amb mi mateix per si
no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta.
dimecres, 27 d’agost del 2008
Pixar fora de test
MÉS INFORMACIÓ
EUROPA PRESS / EL PERIÓDICO
MADRID
L'exdiputat d'ERC Joan Puig ha tornat a qüestionar l'actitud dels esportistes catalans que, tot i ser membres d'una "classe privilegiada", no defensen Catalunya, i posa com a exemples els tennistes Rafael Nadal i Tommy Robredo.MADRID
Puig, que fa uns dies criticava Pau Gasol per protagonitzar una campanya en què defensa l'"orgull" de ser espanyol, assegura en el seu bloc a internet que ell no s'ha emocionat amb les medalles de cap esportista dels Jocs Olímpics, perquè només ho farà quan els guanyin esportistes que representin el seu país, Catalunya. "Que no ens vulguin fer creure que tot és amor a Espanya", diu.
dilluns, 25 d’agost del 2008
Control de Mosquits-El principal focus, a casa
L'Agència de Salut Pública de Barcelona assegura que el 85% dels llocs de proliferació del mosquit tigre corresponen a propietats privades, cases amb jardí o terrasses i patis que tenen petits recipients que poden contenir aigua. De fet, l'Aedes albopictus necessita un ambient humit per reproduir-se.
dimarts, 19 d’agost del 2008
Els Castellers de Vilafranca carreguen el pilar de vuit amb folre i manilles, el primer castell de gamma extra d'aquest any
Els Castellers de Vilafranca han pogut carregar a la Bisbal del Penedès el pilar de 8 amb folre i manilles, el primer castell de gamma extra d'aquest any.
Durant la primera ronda de l'actuació, tot i no haver pogut descarregar el 3 de 9 amb folre, els Castellers de Vilafranca no es van fer enrere en el programa previst i van continuar descarregant el 4 de 8 amb l'agulla, el 4 de 9 amb folre i carregant el pilar de 8 amb folre i manilles.
D'aquesta manera, segons la colla castellera, es va assolir la millor actuació d'aquesta temporada. De fet, feia set anys que a la Bisbal del Penedès no es dibuixava l'aleta del pilar de vuit.
Durant l'actuació d'aquest divendres a la Bisbal del Penedès, els Castellers de Vilafranca també van poder descarregar el pilar de 5, carregar el 3 de 9 amb folre, el 4 de 8, el 4 de 9 amb folre, carregar el pilar de 8 amb folre i manilles i sis pilars de 4.
Les properes actuacions dels Castellers de Vilafranca seran dissabte 23 d'agost a la tarda al Catllar i diumenge 24 d'agost al migdia a l'Arboç del Penedès. El següent cap de setmana, la colla de la camisa verda tindrà una de les cites més importants de la temporada, l'actuació durant la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès.
Durant la primera ronda de l'actuació, tot i no haver pogut descarregar el 3 de 9 amb folre, els Castellers de Vilafranca no es van fer enrere en el programa previst i van continuar descarregant el 4 de 8 amb l'agulla, el 4 de 9 amb folre i carregant el pilar de 8 amb folre i manilles.
D'aquesta manera, segons la colla castellera, es va assolir la millor actuació d'aquesta temporada. De fet, feia set anys que a la Bisbal del Penedès no es dibuixava l'aleta del pilar de vuit.
Durant l'actuació d'aquest divendres a la Bisbal del Penedès, els Castellers de Vilafranca també van poder descarregar el pilar de 5, carregar el 3 de 9 amb folre, el 4 de 8, el 4 de 9 amb folre, carregar el pilar de 8 amb folre i manilles i sis pilars de 4.
Les properes actuacions dels Castellers de Vilafranca seran dissabte 23 d'agost a la tarda al Catllar i diumenge 24 d'agost al migdia a l'Arboç del Penedès. El següent cap de setmana, la colla de la camisa verda tindrà una de les cites més importants de la temporada, l'actuació durant la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès.
Les properes actuacions dels Castellers de Vilafranca seran dissabte 23 d'agost a la tarda al Catllar i diumenge 24 d'agost al migdia a l'Arboç del Penedès
http://wwww.avui.cat/cultura_comunicacio/detail.php?id=38549dilluns, 18 d’agost del 2008
Agua y pérdida de peso: Cogidas de la mano
Los beneficios de beber cantidades adecuadas de agua (ya no sólo los dos litros conocidos, sino según sudoración, trabajo y, en definitiva, las necesidades particulares de cada individuo) son innumerables.
Dado que estamos de vacaciones y las tapitas, paellas, cañas, étc. empiezan a hacer estragos en nosotros, vamos a repasar en un momento algunas de las indicaciones más conocidas del consumo de agua en cuanto a pérdida o control de peso se refiere, échale un vistazo:
* El agua no contiene calorías: Al contrario de los refrescos azcuarados o combinados de alcohol, el aporte calórico del agua es 0. Esto quiere decir que si cambiamos dos latas de refrescos varios por agua, podemos ahorrar, ojo, hasta 300 kcal. diarias.
* Retención de líquidos: El agua, al contrario de lo que piensan muchas de las personas que la tienen, debe ser tomada para evitar la retención.
* Por termorregulación, el consumo de agua fresca consume calorías: Eso sí, no te esperes ningún milagro, ya que el número de calorías en este caso será mínimo, pero claro, en según que situaciones todo ayuda.
* Eliminación de residuos y sustancias de desecho: El agua es importantísima a la hora de eliminar residuos y sustancias tóxicas resultado de las reacciones químicas propias del cuerpo. Además, una hidratación incorrecta puede dar pie a estreñimiento o diarreas.
Dado que estamos de vacaciones y las tapitas, paellas, cañas, étc. empiezan a hacer estragos en nosotros, vamos a repasar en un momento algunas de las indicaciones más conocidas del consumo de agua en cuanto a pérdida o control de peso se refiere, échale un vistazo:
* El agua no contiene calorías: Al contrario de los refrescos azcuarados o combinados de alcohol, el aporte calórico del agua es 0. Esto quiere decir que si cambiamos dos latas de refrescos varios por agua, podemos ahorrar, ojo, hasta 300 kcal. diarias.
* Retención de líquidos: El agua, al contrario de lo que piensan muchas de las personas que la tienen, debe ser tomada para evitar la retención.
* Por termorregulación, el consumo de agua fresca consume calorías: Eso sí, no te esperes ningún milagro, ya que el número de calorías en este caso será mínimo, pero claro, en según que situaciones todo ayuda.
* Eliminación de residuos y sustancias de desecho: El agua es importantísima a la hora de eliminar residuos y sustancias tóxicas resultado de las reacciones químicas propias del cuerpo. Además, una hidratación incorrecta puede dar pie a estreñimiento o diarreas.
Leer noticia original: www.vitonica.com
Seria convenient que l'Ajuntament fes un comunicat de premsa i matisés la certesa d'aquesta notícia. O aixi m'ho sembla.
http://diarimaresme.com/noticies/politica/ple-extraordinari-a-sant-cebria-per-desajustos-en-els-comptes-municipals/
| 13.08.08 | |
| Aquest dimecres, 13 d'agost, té lloc un ple extraordinari a l'Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta. Es tracta d'un Ple forçat pels grups de l’oposició (PSC i ICV) pel que consideren un "desgavell pressupostari" del consistori |
El ex azulgrana Robert Enke será el nuevo portero titular de Alemania
El ex azulgrana Robert Enke será el nuevo porteroPortada Sport Barça 14:15 h - 18/8/2008
Robert Enke, aquél portero alemán que fracasó en su etapa en el Barça, está viviendo una segunda juventud y, a sus 312 años, será el nuevo 'número uno' en el arco de la selección germana, ocupando el vacío que dejó Jens Lehmann.
Vaya, vaya, de lo que es capaz la medicina y los farmacos para durar mas y mas...,Es broma ehhh
dissabte, 16 d’agost del 2008
Un petit terratrèmol de 3,8 graus se sent al Maresme i la Selva sense causar danys
EFE
BARCELONA
Un petit terratrèmol de 3,8 graus en l'escala de Richter i amb epicentre al mar s'ha pogut percebre avui a les comarques de la Selva i del Maresme, si bé no ha causat danys, segons l'Institut Geològic de Catalunya.BARCELONA
El sisme s'ha registrat cap a les 12.21 hores del matí amb epicentre a la costa del Maresme, a uns set metres de profunditat.
Segons l'Institut Geològic de Catalunya, el moviment sísmic ha pogut ser percebut a les comarques del Maresme i de la Selva, tot i que no ha originat danys.
Pompeu Fabra i la llengua catalana
Autor: Francesc Barriga i Pérez - Fecha: 01/07/2008
La llengua catalana és un dels grans símbols de Catalunya, el tret diferencial característic de la població i un dels elements bàsics per entendre la història, la societat i l’actualitat del territori.
Els orígens del català cal buscar-los a l’època medieval. Es tracta d’una llengua romànica –com el portuguès, el castellà, el francès o l’italià– derivada del llatí. Si bé oralment es parlava la llengua des del s. X, els primers documents conservats en català són del segle XII: un fragment del Liber Iudiciorum i les anomenades Homílies d’Organyà. Al llarg de l’època medieval, el català ana ocupant un paper cada cop més important on destaquen el camp del vers –cas d’Ausiàs March–, la prosa –obres de Ramon Llull i, posteriorment, la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc de Joanot Martorell– i, sobretot, el llenguatge jurídic i el comercial; durant dècades es parlà català a diversos punts de la Mediterrània.
Després d’un període de forta decadència, sobretot a partir de la victòria de la dinastia Borbònica a la Guerra de Successió del 1714, el català s’anà recuperant al llarg del s. XIX: era la llengua parlada per les classes populars i pel que fa a l’àmbit de la cultura i la literatura fou el moviment de la Renaixença, emmarcat en l’època del Romanticisme, qui farà resorgir la llengua catalana amb exponents com Jacint Verdaguer o Joan Maragall.
Ara bé, el català escrit no estava encara normalitzat. Actualment qui s’encarrega d’actualitzar la llengua i anar-la modificant és l’Institut d’Estudis Catalans però la primera persona que va dur a terme aquesta gran tasca fou Pompeu Fabra.
Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia el 20 de febrer del 1868 i morí a Prada de Conflent el 25 de desembre del 1948 on vivia exiliat des del final de la Guerra Civil el 1939.
Fabra començà estudis d’enginyeria i, a més, estudià el català de forma autodidàctica. Després de la publicació el 1891 de Ensayo de gramática de catalán moderno, junt amb Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va començar una destacada campanya lingüística impulsada per la revista L’Avenç que fou la base dels seus estudis.
Fabra va viure uns anys a Bilbao, cosa que no li va impedir seguir amb la seva dedicació a la filologia catalana.
Enric Prat de la Riba, qui fou president de la Mancomunitat de Catalunya, encarregà a Pompeu Fabra impulsar la normativització del català des de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la qual Fabra en fou membre fundador i president fins 1948, a més de ser president general de l’IEC en diverses etapes.
L’obra de Fabra per tal d’establir l’us correcte de la llengua catalana és majestuosa: el 1912 edità una primera Gramàtica catalana, el 1913 les Normes ortogràfiques, el 1917 el Diccionari ortogràfic i el 1918 s’adopta oficilament la seva gramàtica (actualitzada pòstumament el 1956 per Joan Coromines); el 1932 completà la seva obra amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana conegut popularment com el Fabra i que és l’origen del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC actualitzat periòdicament. A més, el 1924 van aparèixer unes Converses filològiques que són articles curts per tal de resoldre dubtes freqüents sobre el català. L’any 1932 va ser nomenat catedràtic de llengua catalana de la Universitat de Barcelona.
Fabra és la peça fonamental per entendre la normalització de la llengua catalana tal i com la coneixem avui en dia. Quan el 1990 la Generalitat de Catalunya creà la tercera universitat pública de Barcelona li posà Pompeu Fabra en el seu honor.
La llengua catalana és un dels grans símbols de Catalunya, el tret diferencial característic de la població i un dels elements bàsics per entendre la història, la societat i l’actualitat del territori.
Els orígens del català cal buscar-los a l’època medieval. Es tracta d’una llengua romànica –com el portuguès, el castellà, el francès o l’italià– derivada del llatí. Si bé oralment es parlava la llengua des del s. X, els primers documents conservats en català són del segle XII: un fragment del Liber Iudiciorum i les anomenades Homílies d’Organyà. Al llarg de l’època medieval, el català ana ocupant un paper cada cop més important on destaquen el camp del vers –cas d’Ausiàs March–, la prosa –obres de Ramon Llull i, posteriorment, la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc de Joanot Martorell– i, sobretot, el llenguatge jurídic i el comercial; durant dècades es parlà català a diversos punts de la Mediterrània.
Després d’un període de forta decadència, sobretot a partir de la victòria de la dinastia Borbònica a la Guerra de Successió del 1714, el català s’anà recuperant al llarg del s. XIX: era la llengua parlada per les classes populars i pel que fa a l’àmbit de la cultura i la literatura fou el moviment de la Renaixença, emmarcat en l’època del Romanticisme, qui farà resorgir la llengua catalana amb exponents com Jacint Verdaguer o Joan Maragall.
Ara bé, el català escrit no estava encara normalitzat. Actualment qui s’encarrega d’actualitzar la llengua i anar-la modificant és l’Institut d’Estudis Catalans però la primera persona que va dur a terme aquesta gran tasca fou Pompeu Fabra.
Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia el 20 de febrer del 1868 i morí a Prada de Conflent el 25 de desembre del 1948 on vivia exiliat des del final de la Guerra Civil el 1939.
Fabra començà estudis d’enginyeria i, a més, estudià el català de forma autodidàctica. Després de la publicació el 1891 de Ensayo de gramática de catalán moderno, junt amb Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va començar una destacada campanya lingüística impulsada per la revista L’Avenç que fou la base dels seus estudis.
Fabra va viure uns anys a Bilbao, cosa que no li va impedir seguir amb la seva dedicació a la filologia catalana.
Enric Prat de la Riba, qui fou president de la Mancomunitat de Catalunya, encarregà a Pompeu Fabra impulsar la normativització del català des de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la qual Fabra en fou membre fundador i president fins 1948, a més de ser president general de l’IEC en diverses etapes.
L’obra de Fabra per tal d’establir l’us correcte de la llengua catalana és majestuosa: el 1912 edità una primera Gramàtica catalana, el 1913 les Normes ortogràfiques, el 1917 el Diccionari ortogràfic i el 1918 s’adopta oficilament la seva gramàtica (actualitzada pòstumament el 1956 per Joan Coromines); el 1932 completà la seva obra amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana conegut popularment com el Fabra i que és l’origen del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC actualitzat periòdicament. A més, el 1924 van aparèixer unes Converses filològiques que són articles curts per tal de resoldre dubtes freqüents sobre el català. L’any 1932 va ser nomenat catedràtic de llengua catalana de la Universitat de Barcelona.
Fabra és la peça fonamental per entendre la normalització de la llengua catalana tal i com la coneixem avui en dia. Quan el 1990 la Generalitat de Catalunya creà la tercera universitat pública de Barcelona li posà Pompeu Fabra en el seu honor.
Pompeu Fabra i la llengua catalana
Autor: Francesc Barriga i Pérez - Fecha: 01/07/2008
La llengua catalana és un dels grans símbols de Catalunya, el tret diferencial característic de la població i un dels elements bàsics per entendre la història, la societat i l’actualitat del territori.
Els orígens del català cal buscar-los a l’època medieval. Es tracta d’una llengua romànica –com el portuguès, el castellà, el francès o l’italià– derivada del llatí. Si bé oralment es parlava la llengua des del s. X, els primers documents conservats en català són del segle XII: un fragment del Liber Iudiciorum i les anomenades Homílies d’Organyà. Al llarg de l’època medieval, el català ana ocupant un paper cada cop més important on destaquen el camp del vers –cas d’Ausiàs March–, la prosa –obres de Ramon Llull i, posteriorment, la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc de Joanot Martorell– i, sobretot, el llenguatge jurídic i el comercial; durant dècades es parlà català a diversos punts de la Mediterrània.
Després d’un període de forta decadència, sobretot a partir de la victòria de la dinastia Borbònica a la Guerra de Successió del 1714, el català s’anà recuperant al llarg del s. XIX: era la llengua parlada per les classes populars i pel que fa a l’àmbit de la cultura i la literatura fou el moviment de la Renaixença, emmarcat en l’època del Romanticisme, qui farà resorgir la llengua catalana amb exponents com Jacint Verdaguer o Joan Maragall.
Ara bé, el català escrit no estava encara normalitzat. Actualment qui s’encarrega d’actualitzar la llengua i anar-la modificant és l’Institut d’Estudis Catalans però la primera persona que va dur a terme aquesta gran tasca fou Pompeu Fabra.
Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia el 20 de febrer del 1868 i morí a Prada de Conflent el 25 de desembre del 1948 on vivia exiliat des del final de la Guerra Civil el 1939.
Fabra començà estudis d’enginyeria i, a més, estudià el català de forma autodidàctica. Després de la publicació el 1891 de Ensayo de gramática de catalán moderno, junt amb Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va començar una destacada campanya lingüística impulsada per la revista L’Avenç que fou la base dels seus estudis.
Fabra va viure uns anys a Bilbao, cosa que no li va impedir seguir amb la seva dedicació a la filologia catalana.
Enric Prat de la Riba, qui fou president de la Mancomunitat de Catalunya, encarregà a Pompeu Fabra impulsar la normativització del català des de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la qual Fabra en fou membre fundador i president fins 1948, a més de ser president general de l’IEC en diverses etapes.
L’obra de Fabra per tal d’establir l’us correcte de la llengua catalana és majestuosa: el 1912 edità una primera Gramàtica catalana, el 1913 les Normes ortogràfiques, el 1917 el Diccionari ortogràfic i el 1918 s’adopta oficilament la seva gramàtica (actualitzada pòstumament el 1956 per Joan Coromines); el 1932 completà la seva obra amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana conegut popularment com el Fabra i que és l’origen del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC actualitzat periòdicament. A més, el 1924 van aparèixer unes Converses filològiques que són articles curts per tal de resoldre dubtes freqüents sobre el català. L’any 1932 va ser nomenat catedràtic de llengua catalana de la Universitat de Barcelona.
Fabra és la peça fonamental per entendre la normalització de la llengua catalana tal i com la coneixem avui en dia. Quan el 1990 la Generalitat de Catalunya creà la tercera universitat pública de Barcelona li posà Pompeu Fabra en el seu honor.
La llengua catalana és un dels grans símbols de Catalunya, el tret diferencial característic de la població i un dels elements bàsics per entendre la història, la societat i l’actualitat del territori.
Els orígens del català cal buscar-los a l’època medieval. Es tracta d’una llengua romànica –com el portuguès, el castellà, el francès o l’italià– derivada del llatí. Si bé oralment es parlava la llengua des del s. X, els primers documents conservats en català són del segle XII: un fragment del Liber Iudiciorum i les anomenades Homílies d’Organyà. Al llarg de l’època medieval, el català ana ocupant un paper cada cop més important on destaquen el camp del vers –cas d’Ausiàs March–, la prosa –obres de Ramon Llull i, posteriorment, la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc de Joanot Martorell– i, sobretot, el llenguatge jurídic i el comercial; durant dècades es parlà català a diversos punts de la Mediterrània.
Després d’un període de forta decadència, sobretot a partir de la victòria de la dinastia Borbònica a la Guerra de Successió del 1714, el català s’anà recuperant al llarg del s. XIX: era la llengua parlada per les classes populars i pel que fa a l’àmbit de la cultura i la literatura fou el moviment de la Renaixença, emmarcat en l’època del Romanticisme, qui farà resorgir la llengua catalana amb exponents com Jacint Verdaguer o Joan Maragall.
Ara bé, el català escrit no estava encara normalitzat. Actualment qui s’encarrega d’actualitzar la llengua i anar-la modificant és l’Institut d’Estudis Catalans però la primera persona que va dur a terme aquesta gran tasca fou Pompeu Fabra.
Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia el 20 de febrer del 1868 i morí a Prada de Conflent el 25 de desembre del 1948 on vivia exiliat des del final de la Guerra Civil el 1939.
Fabra començà estudis d’enginyeria i, a més, estudià el català de forma autodidàctica. Després de la publicació el 1891 de Ensayo de gramática de catalán moderno, junt amb Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va començar una destacada campanya lingüística impulsada per la revista L’Avenç que fou la base dels seus estudis.
Fabra va viure uns anys a Bilbao, cosa que no li va impedir seguir amb la seva dedicació a la filologia catalana.
Enric Prat de la Riba, qui fou president de la Mancomunitat de Catalunya, encarregà a Pompeu Fabra impulsar la normativització del català des de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la qual Fabra en fou membre fundador i president fins 1948, a més de ser president general de l’IEC en diverses etapes.
L’obra de Fabra per tal d’establir l’us correcte de la llengua catalana és majestuosa: el 1912 edità una primera Gramàtica catalana, el 1913 les Normes ortogràfiques, el 1917 el Diccionari ortogràfic i el 1918 s’adopta oficilament la seva gramàtica (actualitzada pòstumament el 1956 per Joan Coromines); el 1932 completà la seva obra amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana conegut popularment com el Fabra i que és l’origen del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC actualitzat periòdicament. A més, el 1924 van aparèixer unes Converses filològiques que són articles curts per tal de resoldre dubtes freqüents sobre el català. L’any 1932 va ser nomenat catedràtic de llengua catalana de la Universitat de Barcelona.
Fabra és la peça fonamental per entendre la normalització de la llengua catalana tal i com la coneixem avui en dia. Quan el 1990 la Generalitat de Catalunya creà la tercera universitat pública de Barcelona li posà Pompeu Fabra en el seu honor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)